Tomates de diferents mesures.

El tomàquet

El seu nom científic és Solanum lycopersicum i l’estiu és sens dubte el seu temps. Es tracta el rei de la cuina Mediterrània, pel seu sabor i pel seu valor nutricional. Estem parlant del tomàquet, el nostre aliat en el temps de més calor! Algú pot imaginar una vida sense pa amb tomaca? O uns macarrons sense un sofregit? O un estiu sense gaspatxo?

Aquesta planta de la família de les solanàcies és un dels pilars fonamentals de la nostra cuina, però no sempre ha estat així, ja que aquesta planta no és autòctona de les nostres terres. El seu origen el trobem a Sud Amèrica on es tractava d’una planta silvestre que creixia i es reproduïa sense cap mena de cura, com a les nostres terres pot ser el romer o les cireres de pastor. Va ser a Mèxic on es va domesticar i es va cultivar per sort dels nostres paladars. Els espanyols van ser els encarregats de portar aquesta deliciosa espècie cap a Europa en el segle XV. Aquestes primeres tomaques que van provar els nostres avantpassats no tenien el seu característic color vermell sinó que eren un color groguet. No es per atzar que els italians es refereixen a les tomaques com “pomodoro” que es tradueix com “pom d’or”.

La tomaquera és una planta de clima tropical, i tot i que s’ha adaptat molt bé al nostre clima, és molt sensible a les gelades. Aquestes són les encarregades de marcar els cicle anual de les tomaqueres en els climes temperats. Per tant, es fa imprescindible plantar-les una vegada ja s’ha acabat el fred.

EL CONREU

Com hem comentat anteriorment és molt important que les tomaqueres es plantin una vegada ha acabat el temps de les glaçades, ja que del contrari aquestes plantes es poden morir. A les zones d’interior com la Ribera d’Ebre es pot plantar entre el mes d’abril i de maig. Si nosaltres fem el nostre planter l’haurem de sembrar seixanta dies abans de quan el vulguem trasplantar (abril – maig). La tija de la tomaquera és rastrera degut al pes dels seus fruits, per tant, és important lligar la tija de la tomaquera a un tutor, i haurem d’eliminar els brots deixant una o dues guies. Es poden utilitzar tractaments ecològics i naturals per dur a terme el control de les plagues, com per exemple una dissolució d’ortiga i cua de cavall. També podem plantar plantes com per exemple clavell de moro o alfàbrega que atreuen els insectes amb les seves flors vistoses o amb la seva olor.

ASSOCIACIONS

La tomaquera és compatible amb l’enciam, la ceba, l’escarola, l’all i la col. Haurem d’evitar les altres plantes de l’espècie de la solanàcia com el pebrot i l’albergínia.

VALOR NUTRICIONAL

La majoria del pes del tomàquet és aigua, per això es tracta de un aliment saludable amb poques calories, ideal per les amanides de l’estiu. Té més sucre que la resta de verdures que li proporciona un sabor lleugerament dolç. Conté vitamines antioxidants del grup C, E, A i algunes del grup B. També conté minerals i l’antioxidant licopè que li dona el seu color vermell.

Per tant, la tomaca es tracta d’un aliment saludable i recomanable en la majoria dels casos, però també hem de tenir en compte algunes característiques. No és un aliment recomanable si es pateix osteoporosis, ja que la solanina que conté el fruit extreu el calci dels ossos. Les amines ens poden fer venir mal de cap. Tenint en compte els pros i contres, la tomaca és un aliment recomanable sempre que no es consumeixi en excés.

VARIETATS

Hi ha una gran varietat de tomaques, tantes com gustos, cadascuna ideal per a fer algun plat diferent. Nosaltres hem fet una petita selecció de les nostres preferides:

  • Tomata pera: Aquesta tomaca és ideal per fer conserves i salses, en ser una varietat molt carnosa i amb poques llavors. El podem trobar en estat òptim al final de l’estiu.
  • Tomata d’amanir: Es tracta d’una tomaca carnosa i turgent. És ideal per a les amanides estiuenques, amb una mica d’oli i sal, és suficient per a gaudir d’elles. Aquest tipus de tomaca el podem trobar tot l’estiu.
  • Tomata cherry: Aquestes petites tomaques són ideals per acompanyar tota mena de plat. Podem donar un toc frescal a les nostres amanides de pasta. Podem gaudir d’elles la majoria d’estiu.
  • Tomata cor de bou: Aquesta tomaca també és ideal per a les amanides. Es tracta d’una tomaca carnosa que ben madura és un plaer per al nostre paladar. També la tenim disponible tot l’estiu.
  • Tomata de penjar: Es tracta d’una tomaca amb molt de suc, ideal per a sucar el pa amb tomaca. Guardada degudament tarda molt a fer-se malbé. L’ideal és penjar-les sense que tinguin contacte unes amb les altres. Estan disponibles des del començament de l’estiu fins ben entrada la tardor.

DIALECTES

Hi ha tantes maneres de dir tomàquet com persones a Catalunya, però les més comunes són les següents:

  • Tomàquet: Català central.
  • Tomaca: Catalunya Sud i País Valencià.
  • Tomata: Septentrional, central, nord-occidental, valencià, eivissenc.
  • Tomàtic: Occidental.
  • Tomàtiga: Illes Balears.
  • Domàtiga: Illes Balears.

RECEPTA

Una bona manera de poder gaudir del tomàquet durant tot l’any és fer conserva. L’estiu és una bona època per aconseguir tomàquets de gran qualitat a un bon preu, per tant, ens hem decantat per una recepta senzilla i molt sana per poder conservar aquests tomàquets i utilitzar-los per qualsevol dels nostres plats, en qualsevol època de l’any.

  1. Utilitzarem tomàquets pera. Triarem els tomàquets madurs i de bona qualitat.
  2. Rentarem els tomàquets i les escaldarem amb aigua bullint. Aquest pas és molt important, nosaltres hem optat per ficar-les en una olla i hem tirat aigua bollint per sobre. Si veieu que no s’han escaldat prou les ficarem a bullir durant uns trenta segons.
  3. En compte de no cremar-nos, pelarem els tomàquets.
  4. Col·locarem els tomàquets sencers en un pot de vidre. No tingueu por en ficar els tomàquets al pot, com més millor. També hem de tenir en compte si preferim fer pots més petits o més grans, segons per quants hem de cuinar. Tancarem el pot amb força.
  5. Ficarem els pots dins d’una olla gran i cobrirem els pots d’aigua. Tindrem els pots a bany maria durant uns vint minuts i apagarem el foc. Deixarem reposar els pots dins de l’olla amb l’aigua durant dotze hores.
  6. Treure’m els pots de l’olla i els guardarem, en un lloc fresc i sec.
  7. Ja podeu disfrutar dels vostres tomàquets per fer qualsevol salsa.